Diuen els que escriuen: no podria viure sense escriure.
Diuen el mestres: no podria viure sense ensenyar.
Diuen el músics: podria viures sense la música.
Diuen els capellans: no podria viure sense resar.....
Però el que no diuen mai es que no podrien viure sense menjar.
Aquesta és una de les poques realitats d'aquesta vida.
Potser per això, en la mesura que vas madurant en aquesta vida i que les forces et van abandonat la última cosa que et queda és el gust pel menjar.... quant ja ni això et queda. llavors si que pots dir que estàs acabat.
Per a tots aquells que encara senten necessitat de menjar, va dedicat aquest bloc de notes
Diuen el mestres: no podria viure sense ensenyar.
Diuen el músics: podria viures sense la música.
Diuen els capellans: no podria viure sense resar.....
Però el que no diuen mai es que no podrien viure sense menjar.
Aquesta és una de les poques realitats d'aquesta vida.
Potser per això, en la mesura que vas madurant en aquesta vida i que les forces et van abandonat la última cosa que et queda és el gust pel menjar.... quant ja ni això et queda. llavors si que pots dir que estàs acabat.
Per a tots aquells que encara senten necessitat de menjar, va dedicat aquest bloc de notes
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada