Truita de carxofes

Xips de carxofes

Carxofes al microones

Carxofes al forn

Crema de carxofes i naps

Ofegat de carxofes i faves

Informació extreta de la pàgina Web d'Eroski Consumer

Varietats precoces de carxofa (Tardor)

-Blanca de Tudela

blanca de Tudela - imatge

És la varietat dominant en les plantacions a la península Ibèrica. En el seu capítol (conjunt de fulles) és verd clar, compacte i ben format, alguna cosa jaspiat a la base. Té la forma cònoc-cilíndrica i no presenta espines.

-Imperial Star

Aquesta varietat és més gran que la blanca de Tudela i mostra un àrea de taques major, La coloració de el seu cor és similar a la carxofa de origen navarrès i el color del capítol es caracteritza per ser verd brillant.

-Lorca

També de color verd, presenta una lleugera coloració antoclànica (violeta) en les bràctees (fulles properes a la tija) exteriors, les quals estan molt agrupades. Quant a la forma, és una mica més allargada que la Blanca de Tudela i la Imperial Star.

-Violeta de Provença

violeta de Provença - imatge

Es reconeix fàcilmet perquè és coneguda com "la carxofa de color violeta". Produeix capítols grans, amb les bràctees verdes marcades per un to violàci. Procedeix d'Alacant i Murcia i la seva principal destinació és el mercat francès.

Carxofes de cicle mitjà (hiverni primavera)

-Green Globe

Green Globe - imatge

Mostra en els seus capítols son violetes, encara que en general presenta fulles grans de color verd clar.

Una altre característica peculiar d'aquesta varietat és que té espines.

-Harmony

Igual que la Green Globe, aquesta carxofa de cicle mitjà inclou espines, És verda, no té lluentor i llueix vetes molt lleugeres de color vermellós. La seva forma és més aviat cònica.

Les varietats tardanes de corxofes (hivern i primavera)

-Concreto

És la varietat amb el to més fosc de totes. Al final del cultiu, els capítols es queden vermells en un 50% i l'altre meitat roman verd apagat, Les seves bràctees són rosades, carnoses, compactes i allargades.

-Madrigal

Té un cor de color similar al de la Blanca de Tudela. però aquesta varietat, a diferència de la navarresa, si té espines. El seu capítol és verd, però exhibeix algunes taques. De forma cònica, a l'interior les seves fulles són denses i molt gruixudes.

-Opal

El capítol d'aquesta varietat presenta un color vermell, d'intensitat mitjana i a la base de les bràtees externes s'aprecia un lleuger color violàci. La seva forma és cònica i arrodinida i les seves fulles llargues. Desenvolupa espines.

Informació extreta de la pàgina Web d'Eroski Consumer

------------------------------------------------------------------------

Informació extreta de la revista Caprabo - hivern 2008 - número 301

Principals varietats

-Camus de Bretanya

Camus de Bretanya - imatge

És la més cultivada a Franá, grossa i de form esfèrica i aplanada. ës de color verd intens, a diferència d'altres varietats també bretones, que posseixen un lleuger to viloat.

-Romanesco

Procedent d'Itàlia, de mida mitjana i amb lleugeres pinzellades violeta, la sea exportació és molt àmplia i la poem trobar als nostre merats durant tota la primavera.

-Violetto di Toscana

Pràcticament sense pilositat a l'interior, d'un color violeta per fora i groguenc per dins, és molt tendra, cosa que en fa una de les més preciades d'Itàlia.

-Catanese

Molt similar a a la de Tudela, però amb fulles lleugerament més esmolades, de color verd amb puntes lleument morades.

-Spinosa sardo

De forma cònica i fulles esmolades , aquesta carxofa es cultiva gairabé exclusivament a la regió de Sardenya.

-Blanca e Tudela

Allargada, verda, de cap petit i no tan punxeguda com d'altres varietats; sens dubte, la més tendra i coneguda de la nostra península,. Podem consumir-ne pràticament totes les part, reservant les fulles exteriors per l'elaboració de caldos i sopes.